dimecres, 31 d’octubre del 2007
Avui 31 m'acomiado com a coordinadora i co-responsable del projecte "inventant estacions" i així la Gemma seguirà liderant el projecte i el Ferran, des d' aqui la residència assumeix la disposició necessària. Dir-vos que seguiré virtualment els vostres passos en aquest treball i ben segur que diré la meva, així que noies, continueu treballant amb creativitat la vostre tasca, i sapigueu explicar què us aporta i pot aportar de cara en fora la vostra mirada( poèticament, la vostra finestra). Una abraçada, Laura.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Olasss!!! jeje k talsss?? weno spero k et vagi toot mbb, k aketa nova vida et doni moltes alegriessss!!
Gràcies per haver-nos ajudat a fer aquesta activitat tant maca i enriquidora.
Estic segura que tota la gent de la residència et trobarà molt a faltar, la Rosario em parla mbb de tuu.
Un petooÓ*** i molta sortt a Sortt
_Sara_
Holaaa laura!!! com va la teva nova vida a sort??
wenu espero k et vagi tot molt bé, ja que ens sap molt greu k marxis, totes esperem k la teva nova feina et vagi molt bé i la teva vida també.
Segur k totes et trobarem molt a faltar quan anem a la residència, i aviam si vens algun dia a fer el vermut k ens em de despedir totes!
Molts petons**
Carlaa
hola Laura!
que bé, primer de tot que ens ha sabut molt greu a totes que marxis i et trobarem a faltar segur en aquest projecte, però en fi espero i estic segura que tot et nira molt bé en aquesta nova vida que ara comences.
doncsres que espero que de tant en tant passis per aquesta pàgina i ens donis consells o ens corretgessis, perquè segur que ens anirà molt bé i ens farà falta.
vinga Laura molta sort en l vida i que tot et vaigui tal com tu vulguis.
molts petons des de manresa
gemma**
pa, per cert!has de venir un dir-nos adéu amb un pica pica.
petons*
Estimada Laura, em vinc a despedir de tu no com a alumna de l'IES de Peguera sinò com a amiga i companya teva, com a persona que comparteix una afinitat comuna, conèixer a la gent i ajudar-la en tot deixant a part el desnivell generacional. Espero que absolutament tot et vagi molt bé i no t'oblidis de nosaltres, de la nostra experiència, i espero disfrutar d'aquesta experiència tan com tu esperaves que jo ho fes, perquè la primera vegada que e entès perquè la gent fa aquesta feina vas estar allà per aconsellar-me i guiar-me juntament amb la Gemma... et trobaré a faltar, però m'alegro moltissim per tu, sigues feliç i endevant!
cora...
olaa!
l vida canvia eeeh! jejeje
speru q cap a millor, els canvis sempre son bons tot q axo vulguir dir deixar algunes coses nrera! xo moltes vegades el q dexas nrera ls dexas mb fragancies i bons i plens d records!^^
q et vagi mol b en tots els teus reptes i il·lusions!
l temps a sugut curt per nosaltres xo sempre ms sembla bona noia!
Un peto mol gran!
i portat b!
bé noietes, us retorno els petons que arriven i que agraeixo de cor, ja que em són molt necesaris! Bé doncs aqui a l'alt Pirineu, tot i la immensa tranquilitat de la naturalesa hi ha moooolta feina, però molta molta. I es fa amb il.lusió. Des de la meva mirada penso que us atreviu poc a escriure i compartir el que descobriu amb el treball intergeneracional. Laura
Publica un comentari a l'entrada