us heu sorprès a vosaltres mateixes allà on heu arribat en aquest projecte?

des d'aquí, ha estat un gust poder-vos llegir el vostre testimoni més que interessant,

desitjar-vos una bona festa de comiat,

Laura

Avui 31 m'acomiado com a coordinadora i co-responsable del projecte "inventant estacions" i així la Gemma seguirà liderant el projecte i el Ferran, des d' aqui la residència assumeix la disposició necessària. Dir-vos que seguiré virtualment els vostres passos en aquest treball i ben segur que diré la meva, així que noies, continueu treballant amb creativitat la vostre tasca, i sapigueu explicar què us aporta i pot aportar de cara en fora la vostra mirada( poèticament, la vostra finestra). Una abraçada, Laura.

tasca a fer!

Preguntes curioses, ben elaborades, amb respecte i que agradin de preguntar, de respondre i de saber la resposta i compartir-la.

Aquesta és la tasca: anoteu i compartiu una llista d'aquestes preguntes curioses; per exemple ...

- teixits de roba, quins colors i quins materials eren els més comuns? quins t'han agradat dur?
- sorpreses que t'has endut a la vida?
- qui educava?
- com es mostrava l'afecte abans, de quina forma s'expressava diferent a ara?
- quines eren les estones de família i què fèieu?
- qui duia la casa, la organització, neteja... ? com es netejava?
- .....
Quines herbes van bé pel mal de coll? Quines olors recordeu de casa vostra quan éreu petits? Què feia la mare que li agradava tant? Què festejàveu i com? Quin any vàreu néixer i a on? Sabeu com anaven abans els parts, qui hi assistien? Qui posaven els noms? Quants noms tens? Els padrins qui eren i què feien? Els menjars de cada dia que recordeu? I els jocs, amb què us divertíeu? Teníeu temps per divertir-vos? Com era abans l’entorn, el paisatge, els vestits, les formes i els modals? Què és el primer què vas aprendre de memòria? Què recordes amb molta emoció de la teva infantesa i adolescència? Les cuines com eren abans, i quines eren les feines de casa? Les dones es reunien? Es portava mocador abans? Quan valia l’oli? Es podia anar a comprar amb facilitat roba, per exemple? (sempre fem referència del any que parlem). Els teus avis, com es deien, de què treballaven o a què dedicaven? Quins són els moments més bonics de la teva vida?

Ei, deixeu-me dir-vos que és exel.lent el treball que heu iniciat. Em sorprèn molt la qualitat de la relació que heu establert amb les vostres parelles intergeneracionals i la qualitat de les vostres aportacions registrades. La riquesa i la bellesa de recuperar una història que la conformen mil detalls de records i vosaltres aneu teixint aquests records, com si elaboréssiu una bufanda, elaboreu el bloc. És bonic saber que compartir donant alegria se'ns multiplica i més quan es tracta de servei. M'alegra molt els vostres treballs, i no es en va, tot té els seus fruits en el seu temps. La recuperació de la memòria històrica és tot un món de molta tendresa cap a les persones grans però també de moltes aportacions i beneficis en nosaltres i les generacions futures. Per tant, esteu en la oportunitat d'indagar en detalls, en molts detalls d'aquesta memòria històrica personal i col·lectiva. 1) Indagueu en el passat amb mil i una preguntes, recupereu receptes, tradicions, habilitats, mites i llegendes, com es feien abans les coses, i les relacions com eren enteses... un munt de preguntes per fer, descobrir i compartir. I 2) compartiu alguna activitat concreta significativa per ambdues: ja sigui pintar una mandala juntes, jugar algun joc de taula o compartir alguna labor... identifiqueu la vostra! Ah per cert, l'arbre genealògic és molt interessant per compartir. I .... si hi ha dubtes, en parlem. Laura.

LA MEMORIA HISTÒRICA PERSONAL

Aquesta és la primera setmana d'entrevista de les 10, aproximades ,que hi haurà fins al desembre. És important...
... que comenceu aquest recorregut de la història de vida de la persona,
... que prengueu notes de detalls significatius que després explicareu al bolg.
Aquí és quan comença el vostre treball més biogràfic i de recuperació de la memòria històrica.
Heu de reconstruir tota una vida des de la vostra escolta, les vostres preguntes i la vostra mirada, integrareu un munt d'observacions, sentiments i històries que plasmareu en el blog. Aquí comença el vostre treball de la MEMÒRIA HISTÒRICA PERSONAL.
Recordeu el repte del treball de les habilitats socials i comunicatives(reflexeu-les també) i identifiqueu en la persona gran la seva realitat més quotidiana, és a dir, quines dificultats i limitacions veieu, com les viu la persona gran, quines oportunitats i potencialitats disfruta....etc.
A mi em trobareu abans i després de l'entrevista, per tant parlem del què calgui, ens veiem, Laura. Per cert, el què heu començat a escriure totes és realment fantàstic.

Prèvi a la primera trobada

Aquest dimecres 19 ens trobem a la Residència Montblanc,
amb els residents us esperarem a les 15h de la tarda a la sala gran.

Es tracta d'estar còmodes en aquesta primera trobada,
alguns residents portaran la targeta de presentació i vosaltres la podeu fer també.

Proposta: Primer algun resident, la majoria són dones residents, us pot explicar les dinàmiques de la Residència, què s'hi fa, una mica la història de la residència.
Les coordinadores podem explicar els reptes d'aquesta optativa projecte. I vosaltres, els joves alumnes, us hauríeu de presentar també.

La dinàmica de les presentacions pretén ser divertida per tots, es tracta de tenir un contacte de tres minuts amb cada persona gran de forma amena i aprendre a diferenciar la química amb les persones i deixant-se atraure per la persona gran que volem conèixer. Seran tres o cinc minuts que omplirem observant les mirades, olorant la persona, formulant preguntes concretes i escoltant com formula les seves respostes. Es tracta sols d'experimentar!

Al acabar, quan tothom hagi passat per tothom, anirem a veure la residència amb la companyia dels residents, i si han aparegut parelles intergeneracionals molt clarament ja podran quedar per la propera visita, ara ja ells sols i iniciar aquest treball. Potser hi hauran parelles que s'ho hauran de pensar.
Amb tot, esperem que sigui una tarda vetllada diferent a la residència, i tenint present, que l'esponteneitat pot canviar o alterar la planificació d'aquest taller,

per qualsevol cosa es comuniquem,
és fàcil amb les noves tecnologies!
Per cert, encara ningú s'ha atrevit a omplir el seu blog!! atreviu-vos!!!
Laura